Hi ha certs records d'infantesa que no s'obliden mai. No són records profunds, no són records poètics, són records infantils que van directes a l'estómac després de passar per l'olfacte i el paladar.El record que em té el cor robat és un senzill berenar que avui està prohibit als nens: és el pa amb vi i sucre.
En un temps passat, les mares que tenien cura dels fills i en èpoques que no hi havia gaire per a matar el cuc van inventar-se aquesta menja.
El pa amb vi i sucre que em feia la meva mare era tendre, dolç, olorós i amorós, a més de nutritiu i calòric la qual cosa anava molt bé i ja podíem anar a jugar al carrer. Sí, en aquells temps es jugava al carrer, era el lloc ideal per a fer córrer la imaginació i recrear els diferents jocs donat que no hi havia tele.
Avui això seria un miracle.
Ingredients:
Un bon pa de pagès, un bon vi del Priorat i sucre.
En un temps passat, les mares que tenien cura dels fills i en èpoques que no hi havia gaire per a matar el cuc van inventar-se aquesta menja.
El pa amb vi i sucre que em feia la meva mare era tendre, dolç, olorós i amorós, a més de nutritiu i calòric la qual cosa anava molt bé i ja podíem anar a jugar al carrer. Sí, en aquells temps es jugava al carrer, era el lloc ideal per a fer córrer la imaginació i recrear els diferents jocs donat que no hi havia tele.
Avui això seria un miracle.
Ingredients:
Un bon pa de pagès, un bon vi del Priorat i sucre.
7 comentaris:
I, que bo era el pa amb vi i sucre. Jo també el recordo amb molt carinyo
forma part de la nostre infantesa i no ens va anar pas tan malament
La nostra avia era la que ens feia aquest pa amb vi i sucre que tu tan bé descrius. Encara soc cap de reconèixer aquest grat sabor.
Maribel
En aquest relat, reflecteixes molt bé les emocions i sabors d'aquest berenar exquisit
de la nostra infància. M'ha agradat molt
Raimunda
Era un dels meus berenars preferits. El vi no era del Priorat, llàstima, però també era bo. Veig que moltes tenim records similars.
A mi m'encanta el pa amb vi i sucre.Quan era petita en menjava i els meus fills, també n'havien menjat alguna vegada. Ens has fet recordar un fet de la nostra infància.M'ha agradat molt
Magda Simon
M'ha fet molta gràcia llegir els comentaris, això vol dir que totes som de la mateixa època. Jo també n'havia menjat i mira que n'era de bo!
Escric aquest comentari amb el gust del pa amb vi i sucre a la boca. També va ser per a mi un berenar deliciós i encara m'el preparo a vegades als restaurants (de menú) quan sobra vi amb els sobrets de sucre dels cafès.
Publica un comentari a l'entrada