El tema de la jubilació es viu de moltes maneres. No conec cap cas particular anecdòtic. Conec a persones més o menys properes i que ho viuen segons el tarannà de cadascú. Hi ha persones que tota la vida han fet el mateix treball, com és en el cas del conte "El vell tramviaire ". Quan li diuen que ha arribat el moment de la seva jubilació, comença a adonar-se de que han passat els anys. Els temps canvien i la vida es modernitza. La qual cosa el fa pensar que el jubilen per poder posar autobusos en lloc dels tramvies.
El vell Atanasi el tramviaire, en el seu interior alguna cosa es revela i el fa fer, en un primer rampell, l'intent de fugir amb el tramvia. Però tant punt va arribar al mercat de Sant Antoni va tornar a veure la Sílvia, la seva dona, això el va fer adonar-se que estava viu i sentir com li bategava la sang amb força.
El vell Atanasi el tramviaire, en el seu interior alguna cosa es revela i el fa fer, en un primer rampell, l'intent de fugir amb el tramvia. Però tant punt va arribar al mercat de Sant Antoni va tornar a veure la Sílvia, la seva dona, això el va fer adonar-se que estava viu i sentir com li bategava la sang amb força.
En contrast, en el conte, apareix el poca pena del cobrador, l'Atanasi, és més conformista, només pensa en quedar-se dormint fins tard i no haver de fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada