Breu resum d'un conte

LES SENYORETES DEL MAR

Sis vailets pesquen vora el mar. Ja fa estona que hi són i decideixen fer una dormida fins que surti la lluna. mentre dormen els visiten les Senyoretes del Mar que els van mormolant paraules misterioses a cau d'orella. En el cor d'aquells xicots s'ha produït l'encanteri de l'afició a la vida marinera.
L'encís farà que lluny de la mar sempre els veureu tristos i enyoradissos.

M.Teresa Alonso

Resum de l'article de Jaume Cabré

Si una cosa ha aconseguit la societat occidental és el respecte a les espècies amenaçades i en perill d’extinció de la nostra fauna i la nostra flora, i tanmateix pot contemplar amb total indiferència com desapareixen les llengües. Això pot passar amb una llengua amb problemes: que es mori i que no emprenyi ni trenqui el mapa de colors de la nostra Europa.

Cada llengua és una manera de comprendre l’univers per part de la seva comunitat de parlants, i l’extinció de qualsevol llengua és un desastre humà. Cal recordar el cas d’una extinció feta davant de testimonis: la de la llengua dàlmata a finals del segle XIX.

El dàlmata era una llengua dividida en diversos dialectes. El gran dialecte dàlmata, el “veglioto”, parlat a l’illa de Veglia se’n sap el dia de l’extinció, perquè uns dialectòlegs ben informats van estar vetllant l’última persona que el parlava. Amb la mort, fa cent deu anys, de Tuono Udaina, que coneixia bé el dàlmata però no era la seva llengua, ja que la coneixia d’haver-la sentida als pares, era l’última persona de l’univers capaç de parlar en dàlmata.

Les polítiques lingüístiques poden ser criticades o lloades, però tots els països en tenen. En un país sense estat és molt difícil preservar la llengua, la qual cosa la fa més vulnerable

M. Teresa Alonso

22.11.2008

La jubilació

COMENTARI DEL CONTE DEL VELL TRAMVIAIRE

El tema de la jubilació es viu de moltes maneres. No conec cap cas particular anecdòtic. Conec a persones més o menys properes i que ho viuen segons el tarannà de cadascú. Hi ha persones que tota la vida han fet el mateix treball, com és en el cas del conte "El vell tramviaire ". Quan li diuen que ha arribat el moment de la seva jubilació, comença a adonar-se de que han passat els anys. Els temps canvien i la vida es modernitza. La qual cosa el fa pensar que el jubilen per poder posar autobusos en lloc dels tramvies.

El vell Atanasi el tramviaire, en el seu interior alguna cosa es revela i el fa fer, en un primer rampell, l'intent de fugir amb el tramvia. Però tant punt va arribar al mercat de Sant Antoni va tornar a veure la Sílvia, la seva dona, això el va fer adonar-se que estava viu i sentir com li bategava la sang amb força.

En contrast, en el conte, apareix el poca pena del cobrador, l'Atanasi, és més conformista, només pensa en quedar-se dormint fins tard i no haver de fer res.

Sentiments:
Semblava que no passessin els dies, aquella tardor s'eternitzava. Les hores transcorrien molt a poc a poc. En el seu cor havia un sentiment molt profund. era com si li haguessin pres una joguina, encara que no fos això.

L'empelt 3a. part

Amb els xiulets quasi humas dels estornells entre els taulats de l'església enrunada i del barri vell, enfilat, on s'aplegaven en estols giradissos.

M. Teresa Alonso