Breu Història de la Revolta dels Malcontents de 1827

Capítol XII "El carrer dels petons"
Conversa sobre la guerra dels Malcontents
"També vam parlar d'algunes qüestions de la feina, de l'escassetat de la farina, de les absències cada vegada més persistents del Lluís..., Però no vam trigar gaire a fer sortir novament el tema de la participació del Cisco a la revolta dels Malcontents.
-Com va ser que t'hi vas incorporar?- li va preguntar el Pep.
-Després de la mort del meu germà..."
El 1827 esclatava la revolta als voltants de Tortosa quan la partida del capità il·limitat Llobet va preparar un cop de mà contra la ciutat, dins de la qual hi comptava amb complicitats. Es volia iniciar un aixecament general en diversos punts de Catalunya a partir del mes d'abril i es comptava amb la col·laboració de tota una sèrie d'antics guerrillers descontents de la seva situació "d'oficials il·limitats".

Les primeres partides van ser batudes amb facilitat i el govern, convençut de que el perill havia passat, va concedir un indult general a tots els insurgents que no haguessin estat fets presos amb armes a la mà: ens trobem davant d'un aixecament de caràcter declaradament carlí.
Això canviaria aviat perquè no era convenient desconcertat als camperols cridant-los a sublevar-se contra el propi rei a qui havien defensat en dues guerres i el nou argument del insurgents seria el de deslliurar Ferran VII dels perversos ministres que l'envoltaven i no el deixaven actuar amb llibertat.

Els malcontents eren entre 12.000 i 30.000 homes i les participacions majors van donar-se als corregiments de Manresa i Tarragona. No nomes havia pagesos, sinó que també trobem artesans, teixidors, espardenyers, ganiveters, etc. i molt procedien de les viles més grans dels corregiments. Els seus dirigents havien sortit dels vells caps reialistes insatisfets amb el govern de Ferran VII.
Seria, però, a mitjans de setembre quan la situació donaria un gir amb la intervenció del propi rei que va prendre consciència de la gravetat de la situació i va reemplaçar el capità general pel comte d'Espanya i va anunciar la seva intenció d'acudir personalment a Catalunya per demostrar que no estava segrestat pels seus ministres i tenia plena llibertat d'actuació.
A finals d'octubre de 1827 la pacificació podia donar-se per enllestida i el comte d'Espanya tornava a Tarragona, deixant les darreres operacions als seus subordinats. A la vegada, el rei sortia cap a València per deixar les mans lliures al comte perquè exercís una repressió que no estava d'acord amb les promeses de perdó que havia fet d'entrada sense que es pogués acudir al rei a demanar clemència.

L'Escola de la Llotja

El carrer dels petons

Capítol VIII. Una conversa amb l'Antoni:
Entre mos i mos, vam comentar qüestions referides a les nostres feines. L'Antoni, gràcies als seus estudis a la Llotja i a la seva laboriositat, era ja un bon oficial especialista en l'anàlisi de mostres tèxtils, una feina que semblava tenir molt de futur.

Escola de la Llotja o simplement Llotja són formes populars per a referir-se a l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics que és una escola d'art i disseny catalana.

Fou fundada el 1775 per la Junta de Comerç de Barcelona amb el nom d'Escuela gratuita de diseño amb la intenció que esdevingués un centre de formació d'arts aplicades, en principi amb vistes a la modalitat d'estampació per a la indústria tèxtil de la seda i el cotó i la seva aplicació a les "indianes", i que amb els anys amplià la seva docència a les arts plàstiques.
La seva seu inicial estava a la Llotja de Barcelona, al Pla de Palau, d'ací el seu nom popular. Actualment es troba al carrer Ciutat de Balaguer de Barcelona, encara que també té centres a la plaça de la Verònica de Barcelona, i també a Sant Andreu i a Esplugues de Ll.
S'ha de precisar que l'etapa entre els anys 1768 i 1787 va ser la d'una gran expansió de les fàbriques d'estampació de teixits.
El 1850 l'escola passa a dependre de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts amb el nou nom d'Escola Provincial de Belles Arts.