Retalls d'història

Diari de Barcelona "El Brusi"

És el nom de la publicació periòdica fundada a Barcelona l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir essent publicada fins la dècada dels noranta del segle XIX, essent durant mols anys el més antic encara en publicació de la premsa continental europea.

Evolució

A finals del segle XVIII i principis del XIX en les pàgines del diari s'hi va recollir la polèmica sobre l'ortografia i gramàtica catalana entre els lectors de la publicació.
Després de la guerra del francès, el 6 de juny de 1814 el Diari de Barcelona va ser concedit a Antoni Brusi i en anys posteriors administrat per familiars seus motiu pel qual se l'anomenà popularment durant anys El Brusi.
Molts escriptors catalans van escriure en castellà articles al Diari de Barcelona entre ells Joan Maragall.

UN ALTRE RETALL
Ruïnes del Portal de Sant Daniel
(Barcelona- Parc de la Ciutadella)
Obra, probablement, de principis del segle XIV, enderrocada el 1716 per construir la ciutadella

Retalls de la història (El carrer dels petons)

Les portes de la muralla de Barcelona





Barcelona, com a totes les grans ciutats emmurallades, tenia diverses portes d'entrada.
























D'algunes encara se'n poden trobar restes o referències clares a la ciutat, en d'altres casos s'han d'escoltar detingudament els ressons de les veus de l'antiguitat per recordar la seva ubicació.



























Anem a conèixer-les una mica.

Porta se Santa Anna o dels Bergants.
Porta de la Boqueria.
Porta Ferrissa.
Porta de Trentaclaus o dels Ollers.
Porta de les Drassanes.
Porta de Tallers.
Porta de l'Àngel.
Porta de Jonquera.
Portal nou.
Porta de Sant Daniel.
Porta de Sant Antoni.
Porta de Sant Pau
Porta de Santa Madrona.



General Cabrera

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806-Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou un dels caps militars de les revoltes carlines. Cabrera destacà per la seva gosadia i els dots de comandament.
A la mort de Ferran VII, l'any 1833 el seu germà Carles s'autoproclamà rei d'Espanya amb el nom de Carles V, Ramon Cabrera deixà els seus estudis al seminari per incorporar-se als partidaris de Carles V.

SOBRE EL COMTE D'ESPANYA
Se'l coneixia amb diferents mots; com l'assassí de Catalunya, el tigre de Catalunya, L'home del sac i també com Grande d'Espanya.

Històries a la vora del foc

CHARLES D'ESPAGNAC

Conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España, fou un noble i militar francès al servei d'Espanya. Ultrarreaccionari, es va distingir en la Guerra del Francès i al servei del rei Ferran VII.
La reacció popular contra la crueltat del Comte d'Espanya, el 1832, va fer que fos rellevat del seu càrrec. Destituït i per evitar ser linxat va marxar a l'estranger.
En morí Ferran VII esclatà el conflicte carlí. Va comandar les forces carlines, seguí demostrant un caràcter cruel i arbitrari, la mancança d'èxits militars provocà que fos destituït i fugí a França on fou capturat i empresonat i tornà a fugí. Retornà a Catalunya i fou detingut per la Junta de Berga. Tanmateix, els mateixos escortes el van assassinar a prop d'Organyà, sobre el Pont d'Espia.

PONT D'ESPIA A PROP D'ORGANYÀ

El terme municipal d'Organyà està situat a la ribera del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud.
A l'època medieval, la vila d'Organyà se la disputaren el priorat d'Organyà i els comtes de Foix.
L'any 1904 es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català, el text conegut com les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles.


RAIERS

L'ofici de raiers consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial riu avall. A Catalunya l'activitat més important dels raiers era a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa.
L'activitat del raier començava a l'hivern als boscos de pi negre i avet dels Pirineus, després es barranquejaven les bigues riu avall fins els punts d'enraiament, i a l'estiu es duien els rais navegant als punts de distribució de la fusta.
L'activitat dels raiers va perdurar des del segle XIII fins els anys 1930 quan la construcció d'embassaments va impedir el transport fluvial i va ser substituït pel transport per carretera.

El fantasma

Quan llegim notícies com la publicada últimament, relacionada amb el bisbe Richard Williamson que ha negat l'holocaust amb els tres lefebvristes amb qui comparteix ideari i judeofòbia, un es pregunta, pot haver algú que negui el genocidi?, sembla ser que sí.

Déu hauria de castigar aquesta ignorància i penalitzar aquestes persones a la penitència lògica de una visita a Auschwitz.

Tots els que van sobreviure i que encara són vius avui, poden recordar i explicar-ho com van ser de dolents uns milers d'alemanys i acceptar la paradoxa que fa cometre un acte terrible i conviure amb les conseqüències.

En el relat "El fantasma", Joseph, que és qui narra el conte, explica el seu viatge a Auschwitz i descobreix que té una germana que no sabia que tenia, que els seus pares no eren els originals, i que és una mena de fantasma supervivent d'Auschwitz.