Hi ha certs records d'infantesa que no s'obliden mai. No són records profunds, no són records poètics, són records infantils que van directes a l'estómac després de passar per l'olfacte i el paladar.El record que em té el cor robat és un senzill berenar que avui està prohibit als nens: és el pa amb vi i sucre.
En un temps passat, les mares que tenien cura dels fills i en èpoques que no hi havia gaire per a matar el cuc van inventar-se aquesta menja.
El pa amb vi i sucre que em feia la meva mare era tendre, dolç, olorós i amorós, a més de nutritiu i calòric la qual cosa anava molt bé i ja podíem anar a jugar al carrer. Sí, en aquells temps es jugava al carrer, era el lloc ideal per a fer córrer la imaginació i recrear els diferents jocs donat que no hi havia tele.
Avui això seria un miracle.
Ingredients:
Un bon pa de pagès, un bon vi del Priorat i sucre.
En un temps passat, les mares que tenien cura dels fills i en èpoques que no hi havia gaire per a matar el cuc van inventar-se aquesta menja.
El pa amb vi i sucre que em feia la meva mare era tendre, dolç, olorós i amorós, a més de nutritiu i calòric la qual cosa anava molt bé i ja podíem anar a jugar al carrer. Sí, en aquells temps es jugava al carrer, era el lloc ideal per a fer córrer la imaginació i recrear els diferents jocs donat que no hi havia tele.
Avui això seria un miracle.
Ingredients:
Un bon pa de pagès, un bon vi del Priorat i sucre.
